Se n'ha anat un amic i company.
Amb ell, des de que ens vam conèixer vam fer moltes activitats de les que ens agradaven tant. La muntanya és i era lloc de troballa i descoberta, per compartir esforços, vistes, fotos,...
Pujant a Núria, on hi he anat amb sol i sol, he pogut retrobar un d'aquells records que ja tenia mig desclassificat. Una clàssica Vall de Núria - Carançà. Bivac al llac, baixada per les gorges i retorn a Ribes fent auto estop. La vam fer els tres, ell el Miquel i jo.
Junt amb aquesta, després en vam poder compartir moltes d'altres...
Però l'atrafagament familiar, els canvis de rumb, i potser també l'oblit, han fet que massa tard m'hagin vingut del record molts moments, que segurament hauriem pogut reviure.
Desde Núria només estic a temps de trobar totes aquelles imatges i bons moments que vam compartir. Adéu Jordi.
