Aquest pont de la Puríssima 2009 hem estat pedalant durant quatre dies per l'Alt Empordà. Podeu veure la descripció de la ruta al web del Centre Excursionista de Badalona. Una ruta molt recomanable.
Vam estar dubtant inicialment entre varies opcions, Meridià Verd, Ruta pel Turbon, per les terres de Lleida... Però finalment, gràcies a l'empenta que ens va donar un tríptic editat d'una nova ruta, ens vam decidir per l'Alt Empordà. La ruta organitzada proposada per l'empresa de Figueres EASYBIKES es diu Raids al Vent. Vam resseguir aquesta ruta durant les dues primeres etapes, per a partir de la tercera desviant-se un cop als peus de l'Albera i travessar cap a França.
1era etapa: Figueres – Albanyà. 49kms. 4h35m. Pedalant.
Desnivell positiu: 1.000m.
Sortim tard, a les 11am, un cop arribats a Figueres i després d'esmorzar. Les previsions són d'una etapa fàcil d'uns 40kms i poc desnivell.
Tot seguint 100% el track de la ruta, que vem conseguir al Wikiloc, passem per varis pobles, tots ells recomanables per a visita ciclo-turistica. Vilafant, Avinyonet de Puigventos, Vilanant, Cistella. A partir d’aquest darrer, ja entrem de ple en zona boscosa per enfilar-nos a la Serra de L’Estela. Durant uns quants kilometres tenim a mà esquerra una magnífica vista del Santuari de la Mare de Déu del Mont(a 1.124m.) Tot aquest tram ja comança a fer més pujada de l’esperada, i com que hem sortit tard, se’ns està fent fosc. Això ho aprofita la Nuria per punxar i ràpidament fem la reparació. Els darrers 5kms els fem amb el frontal al cap. La darrera baixada fins a Albanyà es un sender bastant ample però amb pedra solta i humit que ens dona uns quants ensurts. Dormim al Camping Bassegoda Park en un bungalow.
Mar de nuvols a França from MartiMontanya on Vimeo.
2ona etapa: Albanyà - Maçanet de Cabrenys. 54kms. 5h.10m.
Desnivell positiu: 1.500m.
Des d'Albanyà enfilem per pistes directament en direcció al coll sota del Bassegoda (1.373m) es troba en varies ocasions marques del GR11 transpirenaic. Les pendents en bona part amb portland, són fortes i ens treuen el fred de sobre aviat.
Un cop al coll del Bassegoda la ruta ens porta en direcció nord-oest.
En tot aquest tram hem tingut la desgradable companyia d’uns tot terrenys que sembla que estan de costellada ben apoltronats dalt dels seus Toyotes.... Aneu amb compte si visiteu la zona ja que no van gaire en cura.
Ens allunyem del massís del Bassegoda i entrem al cap de pocs quilometres a França. En sortirem al cap de pocs kms.
A partir del km 25 la ruta va pujant i baixant en pistes bones. Finalment baixem fins a Maçanet de Cabrenys tot provocant el sol, que ja s’amaga per l’oest. Ràpidament anem a un super a comprar “energies” per l’endemà, que ens faran falta. L’hotel escollit Els Caçadors, o més ben dit l’únic que tenia places lliures, és difícilment millorable. Les 3 estrelles de l’entrada ens ho confirmen. De pressupost quasi 60 talekos, però quin sopar i quina nit....
3era etapa: Maçanet de Cabrenys – Cotlliure. 91,7kms. 6h31m.
Desnivell positiu: 1.672m.
Sortim de Maçanet a primera hora després d'un molt bon esmorzar acompanyat de suc de taronja, embotit i pastisseria variada, i de seguida enfilem cap a la Vajol, pujada en asfalt que ens fa entrar en calor ben aviat.
La ruta organitzada pels Raid al Vent, per contra, s’enfila cap a la capella de la Mare de Déu de les Salines, a 1.100m(al massís del mateix nom). Però nosaltres ens ho hem estalviat en previsió de la pallissa que ens queda fins a Cotlliure.
Des de La Vajol anem per carretera primer per trencacames i després baixada cap a Agullana i fins a la NII prop de La Jonquera on prenem la carretera que enfila cap a Cantallops. La ruta del track es desvia al cap d'un parell de kilòmetres per els estanys de l'Albera per unes pistes de terra, però després de fer-hi un cop d'ull(el primer està sec), seguim per la carretera ja que ens interessa fer via i arribar aviat al Castell de Requesens, al capdamunt d'un turó al qual haurem de pujar per després tornar a baixar en part. La zona és boscosa i d'un atractiu insospitat. Visitem els voltant del castell, no hi entrem malgrat els 2 Euros de l’entrada per falta de temps, i tirem avall 0,8km, per enfilar-nos en el creuament cap a Requesens. A l’entrada del poble a mà dreta trobem fàcilment la pista que s’enfila durant uns bons 6kms. cap a la Serra de l’Albera. En aquesta zona ens orientem amb el plànols en paper i el que portem al GPS del Pep. La pujada no és forta però constant.
Un cop dalt el coll del Pla de l’Arca, baixem en direcció a Sant Martí de l’Albera i prenem la carretera que enfila cap a la part de darrera del Puig Neulós. Arribem al refugi del Col de l’Ouillat, on fem alguna cosa semblant a un dinar, entre molta boira i vent fred.
Seguim pujant fins el punt més alt, just sota del Puig Neulós. A partir d’aquí ens queda tot un descens de 1.100m fins als 0m de Cotlliure, bona part per carretera i a les fosques. Aquest bonic poble ens porta grans sorpreses per la bellesa de la costa i les construccions (Castell, ponts, església fortificada...). Dormim a l’Hostellerie des Templiers. De preu i qualitat acceptables. Estan obsessionats amb la pintura ja que tenen totes les parets plenes de quadres i van tenir les visites de pintors reconeguts com Picasso.
4a etapa: Cotlliure – Figueres. 71kms. 3h40m.
Desnivell positiu: 912m.
Aquesta darrera etapa ens la prenem amb molta calma, però la carretera de costa que ens porta des de Cotlliure fins a Llança no en té res de plana.
De matí a Cotlliure:
Colliure 180º from MartiMontanya on Vimeo.
Sortim ja pujant en direcció a Port Vendres amb la magnífica vista de la costa i platja de Cotlliure amb castell, etc..., després cap a Banyuls sur Mer.
El darrer poble de França, famós per l’estació de trens d’intercanvi entre l’ample de via espanyol i el francès és Cerbère. Aquí ens trobem una forta pujada d’uns quants quilòmetres fins a l’antiga frontera, ara en inici de runes i ja baixem cap a Portbou. En aquest port, gaudim d’una magnífica vista del cap de Creus. En qualsevol cas, durant tot el trajecte, la costa i platges que es formen són imprescindibles.
Arribem a Portbou i fem un mos.
Ens queden encara unes pujades fins a Colera i Llançà. Des d’aquí, quasi tot recte i més o menys pla fins a Figueres.
Aquest ha estat l’únic dia amb sol de plè.
Hi hem anat la Nuria, el Pep, Manel i Martí
Vam estar dubtant inicialment entre varies opcions, Meridià Verd, Ruta pel Turbon, per les terres de Lleida... Però finalment, gràcies a l'empenta que ens va donar un tríptic editat d'una nova ruta, ens vam decidir per l'Alt Empordà. La ruta organitzada proposada per l'empresa de Figueres EASYBIKES es diu Raids al Vent. Vam resseguir aquesta ruta durant les dues primeres etapes, per a partir de la tercera desviant-se un cop als peus de l'Albera i travessar cap a França.
1era etapa: Figueres – Albanyà. 49kms. 4h35m. Pedalant.
Desnivell positiu: 1.000m.
Sortim tard, a les 11am, un cop arribats a Figueres i després d'esmorzar. Les previsions són d'una etapa fàcil d'uns 40kms i poc desnivell.
Tot seguint 100% el track de la ruta, que vem conseguir al Wikiloc, passem per varis pobles, tots ells recomanables per a visita ciclo-turistica. Vilafant, Avinyonet de Puigventos, Vilanant, Cistella. A partir d’aquest darrer, ja entrem de ple en zona boscosa per enfilar-nos a la Serra de L’Estela. Durant uns quants kilometres tenim a mà esquerra una magnífica vista del Santuari de la Mare de Déu del Mont(a 1.124m.) Tot aquest tram ja comança a fer més pujada de l’esperada, i com que hem sortit tard, se’ns està fent fosc. Això ho aprofita la Nuria per punxar i ràpidament fem la reparació. Els darrers 5kms els fem amb el frontal al cap. La darrera baixada fins a Albanyà es un sender bastant ample però amb pedra solta i humit que ens dona uns quants ensurts. Dormim al Camping Bassegoda Park en un bungalow.
Mar de nuvols a França from MartiMontanya on Vimeo.
2ona etapa: Albanyà - Maçanet de Cabrenys. 54kms. 5h.10m.
Desnivell positiu: 1.500m.
Des d'Albanyà enfilem per pistes directament en direcció al coll sota del Bassegoda (1.373m) es troba en varies ocasions marques del GR11 transpirenaic. Les pendents en bona part amb portland, són fortes i ens treuen el fred de sobre aviat.
Un cop al coll del Bassegoda la ruta ens porta en direcció nord-oest.
En tot aquest tram hem tingut la desgradable companyia d’uns tot terrenys que sembla que estan de costellada ben apoltronats dalt dels seus Toyotes.... Aneu amb compte si visiteu la zona ja que no van gaire en cura.
Ens allunyem del massís del Bassegoda i entrem al cap de pocs quilometres a França. En sortirem al cap de pocs kms.
A partir del km 25 la ruta va pujant i baixant en pistes bones. Finalment baixem fins a Maçanet de Cabrenys tot provocant el sol, que ja s’amaga per l’oest. Ràpidament anem a un super a comprar “energies” per l’endemà, que ens faran falta. L’hotel escollit Els Caçadors, o més ben dit l’únic que tenia places lliures, és difícilment millorable. Les 3 estrelles de l’entrada ens ho confirmen. De pressupost quasi 60 talekos, però quin sopar i quina nit....
3era etapa: Maçanet de Cabrenys – Cotlliure. 91,7kms. 6h31m.
Desnivell positiu: 1.672m.
Sortim de Maçanet a primera hora després d'un molt bon esmorzar acompanyat de suc de taronja, embotit i pastisseria variada, i de seguida enfilem cap a la Vajol, pujada en asfalt que ens fa entrar en calor ben aviat.
La ruta organitzada pels Raid al Vent, per contra, s’enfila cap a la capella de la Mare de Déu de les Salines, a 1.100m(al massís del mateix nom). Però nosaltres ens ho hem estalviat en previsió de la pallissa que ens queda fins a Cotlliure.
Des de La Vajol anem per carretera primer per trencacames i després baixada cap a Agullana i fins a la NII prop de La Jonquera on prenem la carretera que enfila cap a Cantallops. La ruta del track es desvia al cap d'un parell de kilòmetres per els estanys de l'Albera per unes pistes de terra, però després de fer-hi un cop d'ull(el primer està sec), seguim per la carretera ja que ens interessa fer via i arribar aviat al Castell de Requesens, al capdamunt d'un turó al qual haurem de pujar per després tornar a baixar en part. La zona és boscosa i d'un atractiu insospitat. Visitem els voltant del castell, no hi entrem malgrat els 2 Euros de l’entrada per falta de temps, i tirem avall 0,8km, per enfilar-nos en el creuament cap a Requesens. A l’entrada del poble a mà dreta trobem fàcilment la pista que s’enfila durant uns bons 6kms. cap a la Serra de l’Albera. En aquesta zona ens orientem amb el plànols en paper i el que portem al GPS del Pep. La pujada no és forta però constant.
Un cop dalt el coll del Pla de l’Arca, baixem en direcció a Sant Martí de l’Albera i prenem la carretera que enfila cap a la part de darrera del Puig Neulós. Arribem al refugi del Col de l’Ouillat, on fem alguna cosa semblant a un dinar, entre molta boira i vent fred.
Seguim pujant fins el punt més alt, just sota del Puig Neulós. A partir d’aquí ens queda tot un descens de 1.100m fins als 0m de Cotlliure, bona part per carretera i a les fosques. Aquest bonic poble ens porta grans sorpreses per la bellesa de la costa i les construccions (Castell, ponts, església fortificada...). Dormim a l’Hostellerie des Templiers. De preu i qualitat acceptables. Estan obsessionats amb la pintura ja que tenen totes les parets plenes de quadres i van tenir les visites de pintors reconeguts com Picasso.
4a etapa: Cotlliure – Figueres. 71kms. 3h40m.
Desnivell positiu: 912m.
Aquesta darrera etapa ens la prenem amb molta calma, però la carretera de costa que ens porta des de Cotlliure fins a Llança no en té res de plana.
De matí a Cotlliure:
Colliure 180º from MartiMontanya on Vimeo.
Sortim ja pujant en direcció a Port Vendres amb la magnífica vista de la costa i platja de Cotlliure amb castell, etc..., després cap a Banyuls sur Mer.
El darrer poble de França, famós per l’estació de trens d’intercanvi entre l’ample de via espanyol i el francès és Cerbère. Aquí ens trobem una forta pujada d’uns quants quilòmetres fins a l’antiga frontera, ara en inici de runes i ja baixem cap a Portbou. En aquest port, gaudim d’una magnífica vista del cap de Creus. En qualsevol cas, durant tot el trajecte, la costa i platges que es formen són imprescindibles.
Arribem a Portbou i fem un mos.
Ens queden encara unes pujades fins a Colera i Llançà. Des d’aquí, quasi tot recte i més o menys pla fins a Figueres.
Aquest ha estat l’únic dia amb sol de plè.
Hi hem anat la Nuria, el Pep, Manel i Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada